Sobre el Setè cel

2011-01-16T11:56:00.001+01:00

Història certa dels set cels
Set paradisos màgics i encantats
Història certa dels set cels
Set nius de pau, de glòria i de felicitat.
El primer cel és inventat:
El primer gran invent de la terrestritat
El segon cel, imaginat:
En una nit d'estiu a la vora del mar
El tercer cel, dins d'un mirall
Reflecteix les imatges d'un món ignorat
I el quart cel és irreal:
Com un oasi verd en un desert estrany
Del cinquè cel res no se'n sap:
No hi ha notícies d'aquest cel tan amagat
I el sisè cel està copiat
Del cel setè que has engendrat dins del teu cap.

L'any 1975 Jaume Sisa incloïa aquesta cançó dins el disc Qualsevol nit pot sortir el sol. Puc afirmar que he tingut sort de viure en un temps on el llegat musical català no ha desaparegut i es manté tant viu com perquè un jove de 17 anys inclogui les seves cançons en el seu reproductor de música. La interpretació personal que faig d'aquesta cançó es basa en la comparació dels set cels amb la societat que vivim. El primer cel és inventat, es tracta del cel on viuen les persones enganyades per aquells que volen tenir-los dominats com podria ser el cas d'una dictadura o un govern corrupte. El segon cel és imaginat, les persones que el componen només viuen dels somnis, sovint de falses esperances com l'anomenat "somni americà". D'aquests dos primers cels podem passar a un tercer, el de la veritat,el de l'exterior de la cova. Aquest tercer cel ja compren una certa visió de la realitat dels dos anteriors que no son res més que mons ignorants. Juntament amb el tercer, el quart cel mostra el món irreal, un món de còpies. El cinquè cel és el desconegut, el nivell màxim de la idea del bé. Segurament pocs el coneixen per la manca de savis que té actualment la nostra societat. Fins aquí qualsevol persona amb nocions de filosofia podria veure la relació que en faig dels set cels amb el mite de la caverna. Però si el cinquè cel és el nivell màxim de la idea del bé, el sol, què són el sisè i setè cel? Doncs bé segons la meva opinió el sisè i setè cel són més importants que el cinquè. Què hi ha més important que el coneixement de l'idea del bé? L'engendrament del teu propi cel en el teu cap, el cel personal, on es crea la personalitat pròpia de les persones, on es destria el gra de la palla entre els que en tenen i els que no.
Solsament és una interpretació personal, segur que cadascú en fa una de diferent, serà que estem al setè cel?

No us perdeu el video que poso a continuació, versió del setè cel al festival Canet Rock '75.
[ http://www.youtube.com/watch?v=NtxBerMKyuo&feature=related ]

Sobre com decideixo fer-me un blog

2011-01-14T20:21:00.000+01:00

Deu ser cosa de l'evolució que hagi acabat fent-me un blog. No és qüestió d'anar a contra corrent i menys en els temps que vivim on el jardiner d'avui dia ha de tenir coneixements de física quàntica.
De l'Australopithecus Anamnesis al Homo Habilis, Erectus, Neanderthalensis, Sapiens i al Sapiens Sapiens entre d'altres. De la mateixa manera que el primer de tots no es va adormir i va permetre aparèixer a la resta, el xat de Terra (la meva primera experiència en el món online) va seguir la mateixa evolució. El món online avançava i per la poca edat que teníem ens enganxàvem fàcilment a les noves tecnologies. El primer Messenger 1.0 (1999) ja va significar tot un canvi. Un espai on podies parlar amb els amics de classe quan arribaves a casa. El procés era senzill, a mesura que cada company es feia un nou correu electrònic passàvem un paper per totes les taules (en aquells temps pupitres de dos) on cadascú apuntava el seu. Imagineu-vos, si en una classe de 25 el Messenger ja es propagava ràpidament, la tecnologia en el món era i és imparable. Després de la versió 1.0 se'n van succeir moltes altres entre les quals recordo especialment la 4.0 ja que comptava amb l'aplicació de parlar per micròfon. Però fins aquí només parlàvem, faltava alguna cosa més...alguna cosa com el Fotolog. Consistia en una pàgina web on podies penjar les teves fotos amb una descripció i aquestes poder ser comentades per altres usuaris. Aquest va tenir els seus anys de glòria fins que va ser desbancat per la nova "espècie" amb la qual introduiríem el concepte "xarxa social" , el Facebook. Aquest va canviar tots els esquemes de comunicació online permetent afegir gent com a amics, compartir enllaços, fotografies i vídeos entre d'altres. Juntament amb aquest arribava el Twitter, un servei de missatgeria instantània.
Així és doncs com he acabat aquí escrivint sobre mi. Després de veure com han canviat les coses en tant poc temps em fa por pensar en el demà!

[una cançó: Final Feliç de Joan Miquel Oliver]

ullperull

Sobre el Setè cel

Sobre com decideixo fer-me un blog